Curonian Spit és una llengua de terra de 100 km de llarg per 2 a 5 km d'ample que separa el mar Bàltic del Curonian Lagon (petit mar). És també un parc nacional, reconegut patrimoni mundial de la humanitat. S’hi troben les dunes de sorra més importants d’Europa i una fauna salvatge important.
Faig nit en un càmping a Nida, a prop de la frontera Russa amb Kalingrad on conec el tercer alemà d’aquest viatge que també viatja en solitari. Tots dos sabem que no farem ruta junts perquè ell es desplaça en bicicleta i jo en moto, però això no ens impedeix sopar junts, compartir els nostres aliments i petar la xerrada fins a la una de la matinada.
L’endemà, esmorzo amb Sebastian i en el moment de marxar, em regala una cervesa que va comprar a Kalingrad perquè l’obri en un moment especial del viatge. Ens intercanviem els mails ja que tenim previst fer una travessia de muntanya quan en tinguem la ocasió.
Adéu amic i fins ben aviat!
Adéu amic i fins ben aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada