Amb Rosto, entrem a Suècia i acampem a vora de Jonkoping. Estic una mica decebut perquè porto més de 1500 km i uns 4 dies sense grans moments, excepte la coneixença de Rosto. D’alguna manera és normal, perquè hem d’anar avançant si no volem arribar massa tard a Cap Nord.La part positiva és que el viatge va prenen una dimensió més aventurera. El fred i la humiditat són cada cop més intensos i paradoxalment, aquestes sensacions extrems m’agraden. A més, estic molt satisfet amb tot el material de càmping (sac de plomes i matalàs tèrmic d'expedició), que em permet passar unes nits molt confortables.
Al posar-me dins el sac, calen uns 5 minuts perquè pugi la temperatura a un nivell confortable. Durant aquest període, intento imaginar com serà el cercle polar que creuaré durant les properes setmanes.
4 comentaris:
No et preocupis pels "grans moments" ara no et semblen molt bons peró nomes el fet de gaudir de un bon material ja et fa relativitzar-los!!!
Disfruta a tope!!!
En general no estic preocupat. Tot va molt be. En el blog només intento reflectir alts i baixos perquè com en tota aventura, hi ha alts i baixos, sino, no seria una aventura.
Com ja he dit en algún post, aquest viatge no és com anar en un balneari on tothom es preocupa per tu. El meu viatge toca més amb la realitat de la vida, crec; i això és el que busco.
Jo penso que el millor i el pitjor moment serà a la vegada quan patint el fred del cercle polar sentiràs paulatinament una calor humana que escalfarà el teu cos patint i quan de cop i volta te'n adonaràs que serà el Rosto...
Lazlo, no et deixis el bigoti com ell, s'ho podria prendre com una invitació !!!
Disfruta i lliuta sol contra el fred !!!
Benji, si us plau, que després tindré malsons,... :-)
Lazlo
Publica un comentari a l'entrada