Nordkapp es situa a la illa de Mageroya que té una superfície de 436 km2, (molt similar a la superfície d’Andorra) i que es connecta amb el continent mitjançant un túnel. El paisatge és de tundra, sense cap arbre, i amb un aspecte completament desolat, però d’una bellesa inèdita. Aquest lloc representa la Itaca pels viatgers que travessen els països Escandinaus amb una fita clara: conquerir el punt més septentrional de l’Europa Continental. Quan s'hi arriba, es recorden tots els quilometres recorreguts, els mals moments, els bons moments, les coneixences, les anècdotes ... Senzillament, Nordkapp representa el somni fet realitat i aquesta emoció és més forta com més llarg i difícil ha estat el camí.A nosaltres, l’illa ens acull amb cel tapat, pluja a intervals i un vent lateral molt fort, a tal punt que en una corba a dreta, veig la moto de Rosto inclinada lleugerament a l’esquerra. També, em quedo amb admiració amb els cicloturistes que pateixen la mateixa intempèrie, però amb la mateixa il·lusió que la nostra, pedalen amb tota la seva ànima per fer realitat el seu somni.
Un cop travessat Mageroya, arribem a Nordkapp, on un complex turístic acull els viatgers amb un aparcament, una botiga de records, un bar panoràmic, un restaurant, una oficina de correus i una projecció sobre la vida a l’illa. Però el que més ens atrau a Rosto i a mi és la localització 71°10′21″N 25°47′40″E, que és el punt més al nord, on es troba la escultura de la foto d’aquest post.
Ens quedem pels voltants fins les 00h00 per veure el sol de mitjanit, que no apareix pel mal temps, però que no ens impedeix obrir el parell de llaunes de cervesa per celebrar el moment (el xampany està fora de preu a Noruega). A més, no en tenim prou i decidim esperar-nos fins a la una de la matinada, hora de tancament del complex, per poder colar les nostres motos fins al peu de la escultura i poder fer la foto de rigor, cosa que està totalment prohibida, però que ens diverteix enormement i ens permet tenir un record inoblidable junt amb les nostres fidels companyes de viatge.
Viatge a Itaca, Lluis Llach:
7 comentaris:
Llegint la cronica hem ve a la memoria la teva estimada canço d'en Llach que et va be com anell al dit per descriure el viatge que estas fent.
"Quan surts per fer el viatge cap a Itaca has d'arribar-hi es el teu destí."
Ja hi ets amic MOLTES FELICITATS i venga ara cap a casa que et queda molt camí per fer.
Una abraçada
Hola Carles,
Sí, el post està inspirat d'aquesta canço i la veritat que els paisatges de la darrera etapa abans de Nordkapp m'hi han fet pensar molt. De fet, vaig a modificar el post per posar la lletra al final.
Ara de fet no em dirigeixo cap a casa. Nordkapp és la fita 1/3. Ara em dirigeixo a la fita 2/3: Mar negre que ocuparà el segón mes del meu viatge. Finalment la fita 3/3 és el retorn a casa passant pels paisos del mediterrani. Però a mig camí de la fita 3/3, faré els darrers 15 dies amb la Silvia i tornarem junts a casa des de Dubrovnik.
Cuida-la força al Perú (si s'atansa algún mosquit, tens llicència per matar-lo)
Lazlo
M'he llegit la lletra de la canço i sembla que estigui escrita especialment per el teu viatge!!!
No et preocupis per la Silvia que qualsevol animal de sexe masculí que se li acosti hem sentirà.
A gozar amigo viajero!!!
Hola Lazli!
No et sentis decebut per no haber vist el sol de mitja nit, jo tampoc el vaig veure ni ningú de la gent que conec que hi ha estat. Sempre esta núvol! Però ja veig que t'ha cautivat la màgia del lloc i la foto es esplèndida.
Bona continuació!
Hola Magda,
Qui ha dit que no he vist el sol de mitjanit? To be continued ... :-)
I la foto, sí molt xula. Crec que amb cel blau hauria perdut molt.
Lazlo
Que foto mas chula!!!! Diarios de motocicleta ;)
Publica un comentari a l'entrada