Avui, a primera hora, ens acomiadem amb Rosto ja que ell vol anar cap el sud el més aviat possible i jo em vull quedar al nord per passar uns dies a Hesseng (Kirkeness), amb la família Noruega que vaig conèixer uns dies abans, al càmping de les illes Lofoten. Trobaré a faltar les llargues converses amb Rosto, els freqüents atacs de riure i les diminutes botelles de vodka que porta en el seu equipatge. Adéu amic! Que tinguis un bon viatge!Durant el darrer més, he estat viatjant en direcció Nord-est i avui emprenc una nova etapa en el meu periple, viatjant en direcció Sud-est, fins arribar al mar negre, on retrobaré el clima d’estiu i m’atansaré a la cultura mediterrània. Per tot això, les emocions estan a flor de pell i amb la mateixa il·lusió que imperava el dia que em vaig acomiadar d’Andorra, reprenc el camí creuant la illa de Mageroya, impregnant-me tant com puc d’aquest lloc màgic.
Després de Mageroya, la carretera que escullo és poc transitada, amb un asfalt en condicions pèssimes, però amb un paisatge de tundra molt impressionant, amb vistes a l’infinit i amb el sol que ha fet la seva aparició, després d' 11 dies de cel tapat. Gaudeixo tant del viatge que devoro quilometres sense adonar-me'n i acabo arribant a Hesseng un dia abans del previst.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada