Com ja vaig explicar en un post anterior, el Xavier és Català i la seva dona noruega i aquests dies, he pogut comprovar que es complementen a la perfecció. Són pares de l’Andreu de 8 anys i de la Núria de 5 anys. L’Andreu és el Cavaller Jedi, perquè ha complert la proesa d’assemblar 4000 peces de Lego per construir la nau de Dark Veider (Stars Wars). La Núria és la fada de la casa, perquè va vestida d’una disfressa de princesa, fins i tot per ajudar el seu pare en les àrdues tasques de bricolatge.La família viu en una casa unifamiliar, rodejada d’un jardí i ubicada en un barri on tothom es coneix. Llavors, els nens es passegen de casa en casa amb tota seguretat i llibertat, gaudint al màxim de les seves vacances d’estiu a l’aire lliure. De fet, les propietats no estan delimitades amb arbustos, parets i gossos agressius com passa a casa nostra. Al contrari, sovint la gespa engloba diverses propietats, sense delimitació clara, amb un respecte total i absolut entre veins. M'adono que això seria del tot impossible en un país llatí. Aquest respecte, es complementa amb la solidaritat, valors necessaris en aquest lloc on les temperatures baixen habitualment per sota dels -40 ºC en ple hivern.
El Xavier i la Siw es preocupen molt perquè em senti com a casa meva i ho aconsegueixen de forma brillant. Com a major exemple, l'estudi on dormo i la vivenda familial es comuniquen mitjançant una porta interior que romandrà oberta durant tota la meva estança, per poder-me desplaçar d’un lloc a l’altre amb tota llibertat, com un membre més de la família.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada