A Vilnus, intento trobar per Internet l’adreça del concessionari Honda per fer la revisió, però estic completament "lost in translation" així que demano ajuda a la recepcionista de l’hotel. Després de remenar diverses pàgines web, al final em troba l’adreça d’un taller qualsevol. Cansat de tanta cerca, truco al telèfon i em surt la dona del mecànic que parla l’anglès com jo el Lituanes. Li demano l'adreça del taller però em respon que hem de quedar a un lloc determinat i el seu marit em vindrà a recollir. Em sembla una mica estrany però no tinc més remei i accepto la proposta. El punt de trobada és a les afores de Vilnus, a 5km d’una gasolinera, en una cruïlla desolada que podria esser el lloc ideal per rodar una escena de suspens per una pel•lícula d’Alfred Hitchcok.Mentre espero que arribi el mecànic, la meva ment perversa comença a imaginar el pitjor:
Ara arribaran quatre armaris russos, en una furgoneta amb vidres tintats, armats d’unes kalashnikov rovellades i em raptaran, em tallaran a trossets, em posaran en una maleta i em tiraran en algun riu.
Mentre em faig por divagant, arriba un Opel de color blanc amb només un home a dins que sembla força simpàtic. Es presenta i em demana que el segueixi. Ens posem per un camí de terra que porta no sé on. La meva ment perversa contínua imaginant el pitjor:
D’acord, no hi ha la furgoneta amb els vidres tintats, però quan arribi al seu taller i obri la porta, llavors veuré les kalashnikov. Quins nassos que tinc! A on m’he posat?
Finalment, arribem a destinació. Sembla realment un taller, és molt petit, amb 4 motos mig desmuntades a dins i atapeït d’eines i peces de mecànica per totes parts. És una mica com els tallers d’abans. El mecanic em deu notar una mica tens i per trencar el gel, m’ofereix cafè o té i em fa visitar el taller.
D’acord, fins aquí sembla que salvaré la vida, però ara falta que salvi la moto. Serà un bon mecànic?
Acordem el preu i comença a fer la feina. Des del primer moment, ja veig que treballa correctament i de totes formes, el que ha de fer és molt senzill: essencialment canviar l’oli i el filtre. A vegades és millor trobar un taller petit on t’atén el propietari que un concessionari oficial on t’atén qualsevol inexperimentat.
M’adono que m’he de relaxar i que tot està be. Quan estàs a l’estranger, la por al desconegut et fa males passades i sempre acabes pensant el pitjor. Això no treu que s’ha de ser prudent, perquè els llops estan a l’aguait i un fals pas et pot costar molt car.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada