25. Arribo a la fí del món – 12 de juliol del 2009

Aixeco el campament a 20 km de Bergen i em dirigeixo cap al Nord, per trobar-me amb Rosto a Trondheim en un parell de dies .

De camí, arribo a l’alçada del Sognefjorden - un dels fjords més importants de Noruega - i al poble de Aurlandsvangen, em desvio per una carretera molt estreta i molt sinuosa que s’enfila ràpidament per la muntanya i em permet tenir una bona perspectiva del fjord. És tant gran l’espectacle que ni el gran angular de la meva càmera és capaç de retransmetre correctament l’escena.

Més endavant, torno a enfilar-me per una altra carretera que em porta fins a la fi del món. És la carretera L55 que va de Solvorn a Lom. Davant meu, un paisatge d’alta muntanya, amb vista sobre un immens glaçar, llacs amb diminuts icebergs i vistes fins a l’infinit. Per un moment, ja no em crec que la terra és rodona.

Al iniciar la baixada, per mig dels boscos, m’adono que les cases, granges o altres construccions són de fusta, amb una estètica intencionadament propera a l’era dels víkings, això fins arribar al poble de Lom, que contínua amb el mateix tipus de construcció i on hi ha una església de fusta de ves a saber quin segle.

Finalment, l’última ascensió em porta a fer nit a un càmping, a uns 500 m d’altitud, on la temperatura baixa a prop dels 0 graus. El material que tinc em permet un altre cop passar una nit molt còmoda, però quan trec el braç fora del sac, fa un fred que pela!