Amb Rosto, ens agrada mantenir la nostra independència - per aquest motiu hem començat aquest viatge en solitari – i encara que la convivència és molt bona, amb converses molt interessants, decidim que durant aquests dos dies de descans, cada un visiti pel seu compte l’illa i només ens trobem per sopar.A la recepció del càmping, em proposen un itinerari, però un cop arribat al lloc, no em sembla massa interessant, probablement perquè el temps no acompanya. A la tornada, de forma improvisada, decideixo perdre’m per una carretera que em porta a Nusfjord, un petit poble pescador, amb les cases construïdes sobre l’aigua i amb un petit port pintoresc, on els diminuts vaixells semblen de joguina, però en mida real.
Mentre passejo, em tornen a venir els pensaments de Bergen, sobre la forma de viatjar d’avui en dia. Decididament, en un viatge hi ha d’haver cabuda per la descoberta per compte propi. És la única manera de conèixer la realitat d’un país, altrament només veus la vitrina que els agents turístics et volen vendre.
16 comentaris:
Totalment d'acord amb la teva versió del turisme. El problema es que molt sovint no tenim prous dies i acabem visitant lo més turistic (Suposadament lo mès maco) per tenir una visió del lloc.
Així que aprofita a tope de les emoocions que et despren aquest fabulos periple europeu... que encara et queden molts llocs a on fliparas colors!!!
Quina enveja.............
És molt divertit anar-te seguint dia a dia en el teu viatge...
Estàs sol, però alhora durant uns minuts al dia compartim amb tu la teva aventura. És genial
Una forta abraçada.
Explica'ns que tal la gastronomia!!
Totalment d'acord Carles. Si no hi ha temps, doncs cal anar per feina. Jo ara tinc temps i per tant intento aprofitar al màxim i a l'hora reflexionar.
Ens anem llegint!
Hola Cris,
M'alegro molt que us interessi. Al principi era una mica reaci a fer un blog perquè imaginava que seria una obligació, i d'obligacions no en vull sentir a parlar en 3 meosos :-)
Però al final em vaig decidir i ara estic molt satisfet, sobretot per la vostra acceptació (tal i com et comento en el teu primer comentari del post 23)
Una abraçada!
Lazlo
Cris,
Tema gastronomia, de moment és molt senzill:
- Cervesa al super: 3€ i en un bar normal i corrent, 7€.
- 1 iogurt al super 1€.
- etc...
O sigui que el cost de la vida és multiplicat per 2 o 3, al igual que els salaris. És a dir que no he tingut l'ocasió de posar-me en un restaurant. Sí he comprat unes xips que són de peix i un formatge típic de noruega. O sigui poca cosa.
Però ara, mentre escric aquestes línies, estic a casa d'en Xavier i avui menjaré un estofat de Reno i demà cranc kamchatka que a Andorra només es troba en unes llaunes caríssimies. Aquí és recent pescat i és d'una mida XXXXL: cada pota fa uns 50 cm i sembla sér que és molt bo. Quan ho posi al blog us donaré la meva valoració de tot plegat.
Fins aviat,
Lazlo
Lazlo,
un viatge al·lucinant! si a la prèvia et feia suport ara ets el meu ídol!
Et felicito per fer realitat el teu somni i comparti-lo amb nosaltres via blog (...tot i que no sé si ho fas per fer-nos les dents llargues :-)).
Molts petons dels teus nebots, que saben que estàs voltant per Europa amb moto però no entenen el concepte, i del teu germà.
Núria
Jo crec que com casi tot en aquesta vida. Les coses, les persones, els països son con cebes. Cadascú de veure fins quina capa vol arribar.
Ojo que quedar-se ne capes superficials no es ni millor ni pitxor ja que totes son iguals.
Una abraçada motorista!
Neeeen, cada dia que llegeixo el blog em fas més enveja!
quan viatges d'una forma "alternativa" veus que a vegades val la pena veure menys pero viure-ho i compartir-ho.
Anims, i a la tornada... mil experiencies davant una cervesa!
Eis!!! LAzlitooooo!!!
fa molts dies que volia escriure't i fins avui no he pogut... ja veig que estàs stupenduuuuuuuuu pel què he anat seguint AL SUPER BLOG que t'estàs currant... i les fotos genials... noe speràvem menys de tu... quina experiència més gran xaval!!!!!
Cuida't molt i molt i petunarrrrus!!!!
AnNa
Hola Núria,
`Sí, els nevosts deuen alucinar amb mi. Ja me'ls veig fent mil preguntes com: i perquè viatja, i quan torna, i on va, i perquè hi va, i on és el pol nord, i que tal el Papa Noel, etc...
Bueno, parlant de Papa Noel, he anat a parlar a la casa de Santa Clau que es troba sobre la línia del cercle polar àrtic i la veritat és que m'ha fet un choc això de veure el Papa Noel al mes de juliol. Així que prefereixo dir-los que no he vist el Papa Noel. No obstant això, els hi he comprat un DVD que explica tots els secrets. A veure que tal.
Una abraçada a tots.
Lazlo
Núria, estava pensant que tots tots tots els secrets, tampoc (espero).
Lazlo
Miquel,
Ben vist el tema de les capes. Interessant metàfora.
I a la foto, estàs molt mono!
Una abraçada,
Lazlo
Micky R,
Deixem-ho amb 1000 aventures davant de 1000 cerveses.
I parlant d'aventures, veuràs com he lluitat tot sol davant un ramat de unes 40 vaques que volien sortir de passeig.
Això en els propers episodis...
Lazlo
Hola Annaaaaa
Quina il·lusió llegir-te i saber que t'agraden les fotos. De moment molts paisatges perquè els paisos escandinaus són molts quilometros de vistes alucinants.
Una abraçada,
Lazlo
Lazlo, molt records des de Hesseng.
Na Núria i en Andreu es pregunten on ets. Ahir per la nit varem donar un cop d'ull a un atles per imaginar on podies trovar-te ara. Varem estar somiant una estona...
Avui em rebut un correu electronic de na Silvia. Dona-li una abraçada ben grosa de part nostra.
Apa, avui tenim 25º i un sol que no sabem ni d'on ve, com tota aquesta darrera setmana... es veu que finalment l'estiu es de vacances a Hesseng... ;-P
Be noi, a taula amb unes gambes de Varangerfjord i prenent el sol, una abraçada ben especial dels teus amics del nord.
Núria, Andreu, Siw Annie i Xavier.
P.S. Records de na Keth i n'Arnfinn.
Hola Xavi,
Ull, pues he arribat a Tallinn, i els preus m'han semblat tant tirats (després de Noruega i Finlàndia) que m'hi he quedat encallat 4 dies, així que avui només estic a Riga, en direcció a Lituania, després Polònia, ...
M'estranya això del sol, perquè mentre vaig ser amb vosaltres, el varem tenir 24h sobre 24h. Sí que soc afortunat! Voleu dir que fa -40 graus a l'hivern aquí?
Records a tota la família!
Lazlo
Publica un comentari a l'entrada