Després de sopar, la Siw accepta quedar-se amb els nens de manera que el Xavier i jo puguem anar d’excursió de mitjanit. Ens posem per una carretera molt estreta i aïllada que passa per la vora d’un riu que marca la delimitació territorial entre Rússia i Noruega. Xavier m’explica que la frontera està molt controlada, mitjançant càmeres de vigilància i en segons quins punts, fins i tot està prohibit fer fotos del territori Rus. En aquest precís instant, probablement un militar rus ens observa i si creuéssim la frontera, amb tota seguretat patiríem una sanció o acabaríem a Moscou, tal com ha passat amb diversos turistes que ho han provat. Fins avui, pensava que s'havia acabat la guerra freda!Més endavant, ens parem a l’església on es van casar la Siw i el Xavier, que es troba aïllada, en mig d'un paratge natural preciós (Grense Jakobselv) on finalment veig el sol de mitjanit tant anhelat. Si et quedes en aquest punt el temps suficient, pots ser testimoni de com el sol va perdent alçada, es banya en el mar i torna a guanyar alçada, sense haver desaparegut del tot, en cap moment del procés.
Per acabar l'excursió i dormir unes hores, caminem 20 minuts fins arribar a la cabana de la família, situada a la vora d'un llac, en una zona completament aïllada de la resta del món i rodejada d'un medi natural abundant i generós, on es pot pescar, caçar, navegar, collir fruits del bosc a cabassos, etc ... Aquest lloc està ple de natura en estat pur!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada