Travesso Finlàndia, en direcció Sud, circulant per carreteres infinitament lineals, vorejades de pins gegants i de una quantitat innumerable de llacs. A diferència de Noruega, aquí el paisatge és completament pla, bastant semblant al que vaig veure a Suècia. Al final, començo a trobar el recorregut bastant monòton, però a la vegada molt relaxant quan puc descansar a la vora d’un llac.Des de que he creuat el Cercle Àrtic, el sol ja no es manté tan alt, però les postes de sol són espectaculars. Al vespre, torno a fer servir la llanterna que havia estat innecessària durant les dues últimes setmanes perquè les nits eren suficientment il·luminades per la llum solar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada